Introducció al poblament de les Cigonyes a Catalunya

Si ens remontem a l'any 1978, la cigonya a Catalunya tan sols es trobava al baix Segrià i era purament testimonial, uns 5 nius situats principalment a les poblacions de la Granja d’ Escarp, Massalcoreig, Alcarràs i Aitona, l’any 1984 les cigonyes fan el seu primer niu a Lleida, triant el seu lloc més preferit la catedral nova, on tot i alguns entrebancs s’han mantingut fins a dia d’avui.

En els inicis del poblament de les cigonyes al baix Segrià la situació de risc de conservació de l’espècie era del tot incerta, no només no creixia sinó que es reduïa, degut especialment a les línies elèctriques entre altres. Posteriorment a partir dels anys 80 des del Centre de recuperació de fauna de Vallcalent de la Generalitat es va iniciar una tasca de foment de la seva població mitjançant tècniques com el hacking, que consistia en treure en els primers dies de naixement de la posta els polls més petits, que menys possibilitats tenien de viure aquests eren alimentats en espais sense contacte amb les persones per tal que no es familiaritzessin, des de nius simulats de cigonyes. Amb aquesta tècnica, entre altres, es va aconseguir una recuperació lenta, però constant fins que la població de cigonyes va aconseguir sortir del risc en què es trobava, a partir de l’any 92 la població ja arribava als 32 nius. En l’actualitat els nius ocupats en la demarcació de Lleida arriben a superar el miler en total, a la resta de Catalunya es troben uns 125 nius concentrats en tres nuclis principals, el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb unes 75 parelles, gràcies a la reintroducció inicialment de cigonyes de la plana de Lleida, al castell de Peralada amb unes 42 parelles reintroduïdes del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i a la reserva de Sabes a Flix amb unes 6 parelles també a partir de la reintroducció des de Lleida, i de forma menys nombrosa en diverses localitats més.

L’increment més exponencial de la població de cigonyes en especial al Segrià, es deu en bona part a diversos factors: l’extensa zona agrícola de regadiu i de ribera al llarg del riu Segre i posseir el major dels nostres abocadors de residus urbans, el del Segrià, situat a Montoliu de Lleida, on bona part dels residus són orgànics urbans que la societat no separa en els contenidors de reciclatge i que arriben a l’abocador, infraestructura gestionada pèssimament que sumat a la manca de campanyes i mesures perquè la població recicli més i millor, aquests fenòmens proporcionen a les cigonyes i altres espècies que troben menjar fàcil a grans quantitats, que són el factor determinant que fa augmentar més la població de cigonyes i alhora ha afavorit que hagin deixat de migrar des de fa força anys, afavorint també per l’augment de les temperatures degut al canvi climàtic.